Educador de Gats

CAT   ESP

Tots per un i un per tots

Per Marta Garcia

Aquest petit bocí de vida que ara us explicaré, és la història de com sis gatets m’estan ajudant a salvar el meu dia a dia. Vaig anar a parar amb l’Otto, la Osha, la Muki i la Valentina quan vaig conèixer al meu marit. A mi, des de sempre m’havíem agradat molt els gats, des de petits que n’havíem tingut a casa, i de sobte em trobo que l’home que em torna boja conviu amb quatre mixos! El príncep blau havia arribat! El meu marit i jo vam començar a festejar, ell vivia al seu pis amb els quatre deliciosos moixos, i jo vivia sola en el meu pis. Tots cinc formaven una família plena de joia i pau, i feien una gran pinya. L’Otto per ser el més grandet de tots i el mascle, duia a les nenes de corcoll, i les nenes rondaven al seu darrere, tot omplint-lo de refregades i petons.

Poc desprès i de manera sobtada va irrompre a la meva vida en Petxina. Un gatet tigrat de sis mesos que, trobat al carrer, va decidir compartir la solitud amb mi. En Petxina va ser un trasto i un trapella des de ben petit, i sempre em tenia al seu darrere. Desprès d’un any en que en Petxina i jo ja érem més que companys de pis, va arribar la Nena de mans del Bala (el meu marit), que ens va dur a casa una gateta, (mitja cara negra, i l'altre tigrada) de tres setmanes, adoptada a la protectora i molt malaltona. Amb moltes cures i afecte vam aconseguir que tirés endavant. La nostra relació va continuar, i la idea de viure tots junts ens seduïa cada cop més, a l’hora que la por per ajuntar els sis ens paralitzava. En un revolt amagat va aparèixer un pou profund. Un càncer de pulmó assetjava la vida d'en Bala. En un any i mig la malaltia se’l va endur. Vaig patir una gran pèrdua, però també vaig fer una gran troballa: quatre i dos gats dels quals tenia molt clar que, no podia ni donar en adopció, ni separar-los. Havíem de estar tots junts!

Mitjançant una bona amiga vaig entrar en contacte amb el Jordi, una persona encantadora i màgica des de el primer instant! El vaig posar en situació. Jo no sabia com afrontar-ho, em feia molta por, i frisava sobretot per en Petxina, ja que de vegades el seu comportament és un tant fatxenda i quan hi va, ho fa amb tot “lo cor”. Ho vam fer en dos cops. Primer van venir a casa l’Otto i la Valentina que son els més dolços (l’Otto només vol que l’acaronin, i la Valentina mai es queixa per res). Gràcies al Jordi allò que em feia por, va a passar a ser un moment de descobriment i d’alliçonament per a mi. Vam decidir que el millor seria conviure uns dies d’aquesta manera per anar-nos acostumant, i passats uns dies portaríem a l’Osha i la Muki (les més espantadisses i felines).

Aquells dies van ser durs per tots: recórrer els espais, els olors, els reconeixements, les tensions..., però encara quedava el tram final, encara faltaven les dues mixes, i un cop més gràcies al Jordi i a la seva gran coneixença i delicadesa en comprendre i comunicar-se amb elles, va saber com posar-les dins dels seus cistells, de forma tranquil•la i sense que patissin gens ni mica. Pel camí es van fer de tot, pobretes!. Estaven molt espantades. Un cop a casa jo suava de valent: sis gats a casa, i jo sola per conduir-los!. Però de nou estava equivocada. Gràcies als savis consells d'en Jordi que els va saber presentar a tots per tal que anessin interactuant de forma tranquil•la i sense conflictes, puc dir que havent passat pocs dies no me’n sabia avenir de lo bé que començaven a portar-se.

Recordo que al marxar el Jordi i quedar-me a casa amb tots ells, li vaig dir al meu marit: “Bé, això continua sent feina de tots dos, així que jo posaré la part física, i tu la part de l’ànima”. Han passat cinc mesos, i junts formem una gran família. Una família que m’ha fet seva. La família que m’ha adoptat i que m’ajuda en el meu dol. Sens dubte un gran regal que sense el Jordi i el Bala no hagués sabut com gaudir. Gràcies per tot el que ens has ajudat! ... I si en ve a parar algun més... et truco!