Etologia Felina


          

VIDEOS DEL CAAC


Aquests són alguns vídeos de la meva etapa del CAAC, Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. S’hi poden veure des d’escenes quotidianes, passant per les instal·lacions i fins a algun gat ben especial.



DIFERÈNCIA ENTRE INSTAL·LACIONS

Aquests dos vídeos, reflexen clarament, la gran diferència entre com vivien els gats i com eren un cop els vem transformar. El primer vídeo ensenya unes gàbies minúscules, humides i fredes, sense mantes i mullades quan plovia. Molts dies de l’any ni tan sols hi tocava la llum del sol. A més, estaven al final del passadís dels gossos, cosa que provocava un mal estar afegit. Lladrucs ininterromputs i la constant angoixa pel soroll continuat. En el segon i el tercer (i en altres), veiem com els gats gaudeixen d’un espai, evidentment, molt més idoni. Tenen llum solar, aire corrent i una habitació interior on mai no hi plou, hi ha calefacció i mantes que es canvien gairebé a diari. Es poden relacionar amb altres gats i estan atesos gairebé tot el dia.






TÚNEL

La gatera del CAAC tenia una part interior i una d’exterior. Aquest túnel unia les dues parts.








MEDICACIÓ

La medicació era un tema molt important i molt delicat. Era primordial tenir els gats tranquils per poder fer-ho amb la màxima tranquil·litat.




GAT FERIT

Ens vam trobar amb tota mena de casos, tan de maltracte com d’accident. A aquest gat se li veu, només un moment, la marca de l’operació que li van fer a la cuixa esquerra. Si els gats tenien possibilitat de tenir una vida digna i volien seguir vivint, nosaltres fèiem tot el que calia per tirar-los endavant, encara que ens tinguessin por o fossin agressius (cosa molt lògica després de l’amarga experiència)… i sense excuses clàssiques com: no val la pena, què farà un gat coix, val molts diners… Alguns gats arribaven ferits de consideració, però si estaven prou forts per aguantar la operació i tenien ganes de viure, passàvem pel procés que fes falta.




CADELL AL DESESTRESSADOR

Degut a la massiva quantitat de gats i cadells que arribaven al refugi, els cadells els posàvem en aquestes gàbies de fusta i malla perquè poguessin estar al sol i, al mateix temps, aïllats de possibles malalties.




CADELLS AMB POR

Quan arribaven cadells amb por, asocials totalment, ens preníem la molèstia i les ganes d’ajudar-los a superar la situació, rebent alguna esgarrapada de tant en tant. La recompensa era l’adopció, així que l’esgarrapada era un preu molt baix a pagar.




SALT

Els gats sempre trobaran un moment per sorprendre’t o donar-te una mica d’espectacle. Tot i que el vídeo no és espectacular, sempre era genial veure’ls fent el gat.




SOCIALITZACIÓ PEEBLES

Aquesta gata va arribar amb molta por i desconfiança, tan amb persones com amb gats. Es va posar molt malalta fins al punt de morir, però una sonda gàstrica i una atenció especial li van salvar la vida. Mica amb mica va anar trobant el seu lloc.








GAT ACABA CICLE

Després de fer un reconeixement i anàlisis dels gats, passaven a hospitalització si ho necessitaven o a l’apartat de la quarantena. Un cop vacunats i superada la primera adaptació, se’ls esterilitzava i xipava convenientment. Aquest 4 vídeos ensenyen el procés de com el gat marxa de la quarantena, deixant enrere altres gats que no havien acabat el cicle, per passar al destí final i viure amb altres 150 gats, a l’espera de l’adopció. Surt tímidament i es troba amb el seu nou lloc, amb gats desconeguts i un nou ambient. Poc a poc troba el menjar, l’aigua i fins un lloc per reflexionar sobre el què li ha passat. Aquest era l’últim procés d’adaptació pel qual havien de passar. Li va anar prou bé.










MARE AMB CADELLS

La massificació de gats i les insuficients instal·lacions, obligaven a ubicar als animals on es podia i tan bé com fos possible. Aquesta mare va arribar amb els seus cadells, i va haver de passar les seves primeres setmanes aquí tancada. També surt una gosseta que estava hospitalitzada, perquè allà la vida es decidia en funció del que hi havia. Oferir-los, com a mínim, un tracte decent i respectuós era el mínim que podíem fer.






Torna a dalt